Història

Si bé les primeres notícies que parlen d’aquest poble són del segle X hem de suposar que anteriorment ja hi havia gent establerta en aquestes contrades. En el cim del Montbaig (Sant Ramon) s’hi han trobat restes d’un poblament ibèric i també a Viladecans i a Sant Boi la presència romana és evident, però de Sant Climent com a poble (a manca d’evidències arqueològiques), no en podem parlar abans de l’any 970.

Tot i una presència molt curta en el temps, tenim constància toponímica del pas dels àrabs per aquesta zona amb el nom d’Almafar, que es va repetint en la documentació fins al segle XII. Si un nom àrab perviu en el temps més de 400 anys denota la importància de l’indret per la gent que hi habitava.

A partir del 970 les referències a Sant Climent en la documentació són constants i continues i és evident l’existència d’una parròquia en aquest indret amb anterioritat.

El pas d’un Camí Ral de Barcelona cap al Sud, utilitzat com a alternativa a l’antiga Via Augusta, va ser l’eix vertebrador d’un nucli habitat, nascut al voltant del camí i sota la protecció d’una església datada en el segle X.

I aquest camí (del que podem identificar perfectament el recorregut en el poble i que pujava pel que avui són els carrers Major i de l’Església) és el que va permetre en època medieval, que Sant Climent gaudís d’una importància relativa en els seus voltants. Des de l’existència de la farga més septentrional de Catalunya en el segle XI, el pas de comitives reials, les possessions de la branca catalana de la família March (barons d’Eramprunyà i propietaris d’un celler i un gran casal a Sant Climent en el segle XIV), o el permís del Rei Pere el Cerimoniós per a que s’hi celebri mercat setmanal “per ser un lloc més protegit, concorregut i ben situat”, són factors que marcaran el seu predomini medieval en la Baronia d’Eramprunyà.

De la primera església de Sant Climent, construïda en el segle X, encara podem veure’n una part del campanar, que encara s’alça amb tot el seu esplendor romànic com a mostra d’una arquitectura popular i elegant, i que resta com a únic campanar de torre romànic conservat sencer en tot el Baix Llobregat. Podem gaudir del bell equilibri que constitueix el primer pis edificat (en el segle XI) amb carreus vermells al voltant del mur de llicorella i finalitzat amb els arcs llombards característics del primer romànic. En el segon pis (del segle XII), els carreus ben tallats de pedra vermella envolten quatre finestres amb arc de mig punt i d’àmplia obertura, que conserven, encara, els guardapols ornats, i en el cas de la finestra frontal, la decoració amb daus en relleu. El tercer pis del campanar es va edificar damunt del campanar romànic en el segle XVIII, en el moment en què l’església es va haver de reconstruir per part dels veïns del poble.

En el segle XIV es tornar a aixecar l’església després d’un incendi. I a finals del segle XVII de nou una desgràcia fa que s’hagi d’alçar un nou temple. És el que ens trobem actualment, amb planta basilical i amb sis altars laterals, només modificat per la construcció de la capella del Santíssim, erigida al costat del campanar amb un estil neogòtic proper al modernisme, beneïda l’any 1900 i que compta amb una volta gòtica de vuit costats, decorats amb sanefes i pintures.

La Guerra Civil de 1936 va portar la crema de l’altar barroc que presidia l’església i de les imatges dels sants que hi havia.

A finals del segle XIV, el poble comença una davallada demogràfica i de predomini, que no pararà fins al XVII. Els pobles del voltant creixen i guanyen importància. Sant Climent continua enclavat en l’interior d’una vall, en la que s’havia protegit i que ara significa un relatiu aïllament. Les onades immigratòries gascones i occitanes arribades en els segles XVI i XVII fan que la caiguda del nombre d’habitants de la parròquia no sigui tan traumàtic.

Només l’arribada de l’explotació de la vinya tornarà a donar cert pes a aquest poble. En el segle XVIII s’engrandeixen alguns masos i la producció de raïm, d’alguns fruiters i l’explotació dels boscos que queden, permeten que el mercat Barcelona tingui mostres de la nostra agricultura de forma continuada fins als nostres dies.

A tall d’exemple: Sabíeu que la Fira de Sant Ponç, és una tradició iniciada per Maria Mas Martí (Marieta la Cantadora), de Sant Climent, que l’any 1872 va ser la primera venedora d’herbes remeieres al carrer de l’Hospital?

No va ser fins l’any 1957 que es va restaurar el campanar. Eliminar els murs que cobrien la part romànica i retirar el rellotge instal·lat a mitjans del segle XVIII, va permetre redescobrir la bellesa original de la torre.

Pel que fa a la rectoria, és un edifici medieval que compta amb diverses sales gòtiques amb arc de diafragma que permeten la construcció d’un pis superior. Aquestes dependències probablement formaven part de les cases que els castlans i vicaris reials i, més tard, els Marc, tenien a Sant Climent i on es devia hostatjar Pere el Gran, l’any 1295, quan en el seu camí cap a Salou per embarcar, va emmalaltir. El Rei va haver de fer nit a Sant Climent, es va cridar a Arnau de Vilanova, metge reial, i després de “fer aigües” el Rei va continuar camí fins a Vilafranca, on va morir poc després.

Són aquestes sales gòtiques les que actualment alberguen el Museu d’Eines del Pagès.