© Ajuntament de Sant Climent de Llobregat
- Telèfon: 93 658 07 91
- Adreça: Plaça de la Vila, 1
- Correu electrònic:st.climent@diba.cat
- Dissenyat per Hansel & Gretel
- Desenvolupat per Atenea tech
10/04/2013
El Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, depenent del Consell Comarcal, ha editat un calendari dirigit als pagesos de la comarca en què s’ofereixen consells i informació sobre els períodes de més presència de mosquits i com eliminar les larves dels mosquits tigre a les masies, casetes, coberts i magatzems al camp.
En el calendari es destaquen diversos consells, de forma breu i concisa per evitar la cria d’aquest mosquit. Com que les larves són aquàtiques, com les de tots els mosquits, el Servei adverteix que es trobaran en els recipients amb aigua estancada i recomana no tenir-los amb aigua més d’una setmana, buidar safareigs, bidons i galledes i portar a la deixalleria els plàstics i envasos inservibles.
“A pagès no volem el mosquit tigre!” és el lema d’aquesta campanya. S’han editat un miler de calendaris de la mida d’un full de DIN A3, plastificat, perquè no es faci malbé a l’exterior. El Servei de Control ha finalitzat la distribució d’aquest calendari sobre el terreny a les zones on hi ha conreus, entre els pagesos de la comarca on hi ha terres de conreu dels municipis que participen de la campanya de control de mosquits.

Història del mosquit tigre
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie invasora d'origen asiàtic que va aparèixer per primer cop a Europa el 1979, a Albània. Li va seguir Itàlia (1991), i després França, l'ex-Iugoslàvia, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suïssa, Grècia... i Espanya, l'any 2004, en què el Consell Comarcal del Baix Llobregat el va trobar a Sant Cugat del Vallès.
Com que el mosquit utilitza per a desplaçar-se el transport de mercaderies (com ara els pneumàtics usats) no sembla que es puguin establir mesures gaire útils per aturar-lo. En aquest sentit, l'Aedes albopictus és un paradigma d'aquelles espècies oportunistes que, lluny de patir a causa de l'activitat humana, l'aprofiten per a colonitzar el món sencer en un moviment paral·lel a la globalització econòmica.
Des de la detecció d’aquesta espècie de mosquit el 2004, el Consell Comarcal forma part de les comissions tècniques i polítiques constituïdes sota la convocatòria dels Departaments de Salut i de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, qui manté la iniciativa al nostre país. El territori d'acció del SCM és restringit al Baix Llobregat.
Imatges de la notícia:
10/04/2013
Proper dilluns 15 d'abril de 2013 a les 16.30 h a la Sala d'actes del Parc Agrari del Baix Llobregat
La venda de proximitat és la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia o bé com a resultat d’un procés d’elaboració o de transformació que es fa en favor del consumidor o consumidora final, directament o mitjançant la intervenció d’una persona intermediària, per part dels productors o agrupacions de productors agraris.
La venda de proximitat inclou la venda directa i la venda en circuit curt. Per tal de conèixer les implicacions
d’aquest nou decret, s’ha programat aquesta jornada que vol ser de caire informatiu per tots aquells que veuen en la venda de proximitat una oportunitat de futur per als seus productes.
Imatges de la notícia:
Documents de la notícia:
09/04/2013
El proper divendres 26 d'abril a les 8 del vespre a la Sala de Plens de l'Ajuntament, tindrem l'oportunitat d'escoltar al Jaume Gómez Bonamusa en la xerrada:
El futur de les pensions quan tinguem estat propi.
Què passarà amb les nostres pensions?
Us esperem a tots!
jpg.jpg)
08/04/2013
Aquest diumenge 7 d’abril tornava a celebrar-se el tradicional aplec de Bruguers, la popular visita dels veïns i veïnes de Sant Climent a l’ermita de la Mare de Déu de Bruguers.
Com és tradicional la jornada s’iniciava amb la caminada per part de tots els participants des del municipi a l’ermita a través dels camins forestals que la uneixen amb la població.

Un cop allà, els visitants participaven de la missa. Posteriorment era eltorn per a la música amb la cantada de les corals infantils Estol i Diapasó i l’actuació de les Caramelles de la vila.

El punt i final a l’aplec era un aperitiu popular.
05/04/2013
02/04/2013
La Diputació de Barcelona atorga al municipi recolzament tècnic
per a reordenar els usos de terrenys agrícoles i forestals
Un dels principals municipis cirerers del Baix Llobregat, com és Sant Climent de Llobregat, posa en marxa un pla per a la consolidació de les zones agrícoles del seu terme municipal. La voluntat de l’Ajuntament és reordenar els usos d’algunes zones que des del Pla General Metropolità de l’any 1976 es troben considerades com a zones forestals i agrícoles. El pas del temps ha fet patent que aquesta distribució no permet un correcte aprofitament dels recursos agrícoles del municipi. Concretament existeix la constatació que una part de la pagesia climentona que explota zones amb ús forestal es troba amb els impediments propis del que marca aquesta categoria com podrien ser la impossibilitat de construir casetes o de realitzar feixes. De la mateixa manera, d’altres terrenys considerats d’ús agrícola no són conreats ni existeix una voluntat manifesta dels propietaris per tal de desenvolupar conreus en un futur.
Per tal de fer possible aquest projecte de reordenació dels usos, la Diputació de Barcelona ja ha concedit a Sant Climent el recolzament tècnic necessari per a l’elaboració d’un informe per a l’anàlisi i valoració dels espais lliures del terme municipal. Aquesta primera passa es valora des de l’equip de govern com a fonamental per tal de desenvolupar una proposta que vol esdevenir un impuls a la pagesia local.
Documents de la notícia:
27/03/2013
La voluntat municipal és assolir fons per a finançar el projecte solidari de l’entitat climentona amb el municipi nicaragüenc Ciudad Sandino
Ahir es reunia una delegació de l’Ajuntament de Sant Climent encapçalada per l’alcalde, Isidre Sierra, amb el conseller de l'Àrea Metropolitana de Barcelona Jordi Portabella. La trobada servia per tal de presentar a l’ens metropolità el projecte de potabilització d'aigua per a les escoles de Ciudad Sandino, Nicaragua, que desenvolupa l’entitat de solidaritat local El Pinolero. La proposta de l’associació climentona se centra en abastir amb aigua potable mitjançant tancs d’emmagatzematge a 10 centres educatius amb un benefici total per a 6.000 alumnes.
En finalitzar la trobada la delegació municipal es mostrava optimista respecte a les possibilitats reals d’aconseguir fons de l’AMB per al desenvolupament de la proposta de cooperació ja que es considera que encaixa amb el Pla Director de Cooperació 2013-2016 de l’ens i amb les seves principals línies d’actuació estratègiques. Concretament, l’AMB remarca que una de les seves missions “és una cooperació catalana, metropolitana i municipalista orientada al desenvolupament humà sostenible”.
Imatges de la notícia:
26/03/2013
Sant Climent convida a tothom a passejar entre els cirerers en flor
Les passejades que s’organitzen anualment coincidint amb la floració dels arbres fruiters s’inspira en la tradició japonesa
Aquest proper dissabte 6 d’abril, a partir de les 9.30 h, s’inicien a Sant Climent de Llobregat les passejades pels cirerers en flor que organitza l’ajuntament amb el suport de la Diputació de Barcelona. La proposta està destinada a oferir la possibilitat als veïns del municipi i als visitants que així ho desitgin de gaudir amb l’espectacle efímer que ofereixen els cirerers un cop floreixen. Les passejades estan inspirades en el Hanami —literalment “veure flors”— una tradicional celebració japonesa en la que, a partir de finals de març, els ciutadans es reuneixen al voltant dels cirerers per a contemplar l’espectacle de la seva floració. Les flors de sakura anuncien, a la cultura japonesa, l’inici de l’estació del renaixement i també són senyal per als seus pagesos de que ja es pot començar a plantar l’arròs.
Aquelles persones interessades en prendre part a una de les principals activitats prèvies a la celebració de la popular Exposició de Cireres del municipi, únicament han d’inscriure’s a l’ajuntament —93 658 07 91—. Es recomana portar calçat i roba còmodes.
.jpg)
Imatges de la notícia:
Documents de la notícia:
25/03/2013
Informe de compliment dels requeriments de la llei orgànica 2/2012 a la liquidació del pressupost de l’exercici 2012
Controls de la Llei Orgànica 2/2012
D’acord amb l’article 3 de la llei orgànica 2/2012 de 27 de abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF en endavant), “l’elaboració, aprovació i execució dels pressupostos i altres actuacions que afectin les despeses o ingressos dels diferents subjectes compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei s’ha de fer en un marc d’estabilitat pressupostària, coherent amb la normativa europea”.
L’article 6 de la LOEPSF exigeix que “el pressupost i la liquidació, han de contenir informació suficient i adequada que permeti verificar la seva situació financera, el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera i l’observança dels requeriments acordats en la normativa europea en aquesta matèria”. Per tant, aquesta informació no és solament per l’acte d’aprovació, sinó que forma part del mateix expedient de liquidació.
Els controls a validar, atenent al que determina l’article 21 són l’objectiu d’estabilitat pressupostària, l’objectiu de deute públic i la regla de despesa .
Objectiu d’estabilitat
L’article 15 especifica que “En el primer semestre de cada any, el Govern, mitjançant acord del Consell de Ministres, a proposta del ministre d'Hisenda i Administracions Públiques i previ informe del Consell de Política Fiscal i Financera de les comunitats autònomes i de la Comissió Nacional d'Administració Local, fixarà els objectius d’estabilitat pressupostària, en termes de capacitat o necessitat de finançament”.
El Consell de Ministres aprovà, en sessió 2 de març de 2012, ratificat pel Congrés de Diputats el 6 de març, per les Entitats Locals un marge d’un 0,3% del PIB, que allibera de l’obligació d’aprovar un Pla Econòmic i Financer cas de registrar-se una necessitat de finançament inferior a aquest valor. Mentre la Intervenció General de l’Estat no publiqui l’equivalència d’aquest valor en termes d’ingressos no financers, s’utilitza l’equivalència de l’exercici 2011, on amb igual marge sobre el PIB era del 4,39%.
D’acord amb les xifres de la liquidació del pressupost, la capacitat o necessitat de finançament calculada amb els criteris del SEC95, és:
Ajuntament de Sant Climent de Llobregat
Ingressos dels capítols 1 a 7.............3.831.124
Despeses dels capítols 1 a 7.............3.724.149
Ajustaments SEC 95..........................1.247.123
Ajust de consolidació ........................0
Capacitat (+) / Necessitat (-) de finançament ...............1.354.098
A la liquidació del pressupost 2012, l'Ajuntament presenta, un cop aplicats els ajustos SEC 95, una Capacitat de Finançament de 1.354.098 euros que correspon al 35'34% dels ingressos dels capítols 1 a 7.
Regla de la despesa
L’article 12 especifica que “La variació de la despesa computable de l'Administració Central, de les comunitats autònomes i de les corporacions locals, no podrà superar la taxa de referència de creixement del producte interior brut de mig termini de l'economia espanyola... Correspon al Ministeri d'Economia i Competitivitat calcular la taxa de referència de creixement del producte interior brut de mig termini de l'economia espanyola”.
El passat 20 de juliol, el Consell de Ministres va determinar la taxa de creixement per l’exercici 2013 de l’1,7%, però no està aprovada cap taxa per l’exercici 2012, pel que no és d’aplicació aquest control a la liquidació de l’exercici 2012. La seva inclusió és sols als efectes de la determinació de l’import definitiu que constituirà la Base de l’exercici anterior en el control del pressupost de l’exercici 2013.
La Base de la regla de la despesa queda definida al punt 2 de l’article 12 “S’entén per despesa computable als efectes que preveu l’apartat anterior, la despesa no financera, definida en termes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals, exclosos els interessos del deute, la despesa no discrecional en prestacions per desocupació, la part de la despesa finançada amb fons finalistes procedents de la Unió Europea o d’altres administracions públiques i les transferències a les comunitats autònomes i a les corporacions locals vinculades als sistemes de finançament.”
Ajuntament de Sant Climent de Llobregat
Despeses dels capítols 1 a 7, llevat d’interessos ............3.536.521
Ajustaments SEC95 ......................................................... 57.478
Aplicacions no financeres, llevat interessos..................... 3.593.999
Ingressos Cap 4 i 7 procedents d'AAPP ............................532.699
Ajustaments SEC95 ...........................................................544.627
Despesa finançada amb subvencions..............................1.077.326
Ajustament consolidació operacions entre el grup ........................0
Base de la despesa exercici actual ..................................2.516.673
De la mateixa manera que a la capacitat o necessitat de finançament, el control és a nivell de grup, i per tan la Base rellevant per l’exercici 2013 serà la suma de les Bases de cada entitat, que presenta un valor de 2.516.673 euros.
Objectiu de deute
La LOEPSF, determina els límits d’endeutament de les administracions locals. Així en el seu article 13 indica que:
“1. El volum de deute públic, definida d’acord amb el Protocol sobre procediment de dèficit excessiu, del conjunt d’administracions Públiques no podrà superar el 60% del producte interior brut nacional expressat en termes nominals, o el que s’estableixi per la normativa europea. Aquest límit es distribuirà d’acord amb els següents percentatges, expressats en termes nominals del producte interior brut nacional: 44% per l’administració central 13% per al conjunt de comunitats autònomes i 3% per al conjunt de corporacions locals...
2. L’administració pública que superi el límit de deute públic no podrà realitzar operacions d’endeutament net.”
Donat que el límit de l’article 13 és a nivell de sector local, cal entendre que l’objectiu a nivell d’entitat ve determinat pel límit vigent per contractar operacions per endeutament. Per tant, s’assoleix l’objectiu de deute si el nivell d’endeutament del grup consolidat és inferior al límit vigent durant 2012 per contractar operacions per endeutament, o en cas de ser superior, aquest s’ha reduït al llarg d’aquest exercici.
En qualsevol cas, no és motiu d’incompliment els augments registrats per operacions autoritzades per la Tutela Financera o dins del marc dels Plans d’Ajust regulats pel RDL 4/2012.
Ajuntament de Sant Climent de Llobregat
Ingressos capítols 1 a 5......................................3.831.124
Finalistes a operacions de capital........................ 0
Altres ingressos de capítols 1 a 5 no consolidats. 0
Ingressos corrents efectes Llei estabilitat ..........3.831.124
DEUTE PÚBLIC AMB CRITERIS SEC95
Saldo inicial 4.438.946
Augments 6.500
Disminucions 472.614
Saldo final 3.972.832
Capitals signats i no disposats 0
Ràtio Deute Públic 103'70%
Variació endeutament net -466.114
Noves operacions autoritzades per Tutela Financera o dins de Plans d’Ajust del RDL 4/2012. 0
Conclusió sobre els controls
Dels càlculs anterior es desprèn que s'assoleix l'objectiu d'estabilitat amb una capacitat de finançament del 35'34% dels ingressos dels capítols 1 a 7, i una ràtio de Deute Públic de 103'70% amb una variació de l'endeutament net de -466.114 euros.
Aquesta elevada ràtio de l'objectiu de deute està motivada per les operacions contractades i autoritzades per el Departament de Tutela Financera de la Direcció General de Finances de la Generalitat de Catalunya, en virtut del Pla de Sanejament Econòmic-Financer aprovat pel Ple de la Corporació el 25 de març de 2010. Inicialment, a 31 de desembre de 2010, any d'inici del Pla 2010-2012, la ràtio del deute d'aquest Ajuntament havia arribat al 147% i a la liquidació de l'exercici 2012 la ràtio ha baixat més de 43 punts, situant-se en el 103'70% esmentat.
Es per aquest motiu, que de seguir amb aquesta tendència, en un període de 3 anys l'Ajuntament presumiblement haurà baixat la ràtio per sota del 75% que és el limit vigent.
L’objectiu a nivell d’entitat ve determinat pel límit vigent per contractar operacions per endeutament, que en l'actualitat és d'un 75%. Per tant, s’assoleix l’objectiu de deute si el nivell d’endeutament del grup consolidat és inferior al límit vigent durant 2012 per contractar operacions per endeutament, o en cas de ser superior, aquest s’ha reduït al llarg d’aquest exercici.
L'Ajuntament es troba dins el marge comprès entre el 75% i el 110%, per tant si l'entitat es veies en la necessitat de contractar operacions per endeutament estaria obligada a presentar un Pla Econòmic Financer a 5 anys amb la posterior autorització per la Tutela Financera de les operacions a contractar.
En qualsevol cas, no és motiu d’incompliment els augments registrats per operacions autoritzades per la Tutela Financera o dins del marc dels Plans d’Ajust regulats pel RDL 4/2012.
Respecta la regla de la despesa, al no estar aprovada cap taxa per l'exercici 2012, no és d’aplicació aquest control a la liquidació de l’exercici 2012. La seva inclusió és sols als efectes de la determinació de l’import definitiu que constituirà la Base de l’exercici anterior en el control del pressupost de l’exercici 2013.
La base de l'exercici anterior aplicable en el control del pressupost de l'exercici 2013 puja la quantitat de 2.516.673 euros.
D’acord amb els resultats anteriors, Els controls de la llei orgànica 2/2012 es compleixen (o estan dins dels marges admesos) en la liquidació del pressupost de l'exercici 2012.
Règim de Tutela Financera per l’exercici 2013
Tenint en compte que s’han produït modificacions en els límits de Tutela per l’exercici 2013, s’indica el nivell de deute a l’efecte de Tutela Financera a 1/1/2013. Cal fer esment que els valors obtinguts en la Ràtio de Tutela Financera i de l’Estalvi Net són la posició d’inici d’exercici i no garanteix que l’entitat estigui en condicions de contractar noves operacions d’endeutament per finançar inversions durant l’exercici 2013, ja que els valors rellevants d’aquests dos indicadors s’han de calcular en el moment de contractar la nova operació, considerant l’import i condicions de les operacions previstes.
Ajuntament de Sant Climent de Llobregat
Ingressos capítols 1 a 5 3.831.124
Finalistes a operacions de capital 0
Altres ingressos de capítols 1 a 5 no consolidats 0
Ingressos corrents efectes Tutela Financera 3.831.124
Saldo inicial 4.360.120
Augments 6.500
Disminucions 460.750
Saldo final 3.905.870
Ràtio 101'95%
L’estalvi net que es desprèn de la liquidació és:
Ajuntament de Sant Climent de Llobregat
Ingressos corrents efectes Tutela Financera 3.831.124
Obligacions reconegudes dels Cap. 1, 2 i 4, no finançada amb romanent líquid de tresoreria 2.733.186
Anualitats teòriques d’operacions vigents 404.870
Estalvi Net 693.068
La Disposició Final Primera núm. 3 del RD 3/2013 modifica el paràgraf quart de l’apartat 1 de la Disposició Addicional 73a de la Llei 17/2012, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2013, quedant aquest redactat:
“A més, en el cas que les entitats locals presentin estalvi net negatiu o endeutament superior al 75 per cent dels seus ingressos corrents liquidats en l'exercici immediat anterior en els termes definits en la disposició final trenta-unena d'aquesta Llei, les corporacions locals, mitjançant acord dels seus respectius plens, han d'aprovar un pla de sanejament financer o de reducció de deute per corregir, en un termini màxim de cinc anys, el signe de l'estalvi net o el volum d'endeutament, respectivament. Pel que fa a aquest últim haurà de corregir fins al límit abans esmentat, en el cas que aquest volum es trobi comprès entre aquell percentatge i el fixat en l'article 53 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març. En la resta de supòsits d'endeutament excessiu, el pla de reducció de deute haurà de corregir el nivell de deute, com a màxim, al percentatge fixat en l'últim precepte citat.”
L'Ajuntament de Sant Climent de Llobregat, no es veu afectat per la disposició anterior, salvo el cas de tenir la necessitat de contractar operacions d'endeutament per inversions.
Fons de Solvència a curt termini
Entenem per solvència la capacitat d’atendre els pagaments a la data que són exigibles per contracte o per normativa legal. Recordem que la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, al seu article 4 determina que “L’administració té l’obligació d’abonar el preu dins dels trenta dies següents a la data de l’expedició de les certificacions d’obres o dels corresponents documents que acreditin la realització total o parcial del contracte”.
Per poder atendre amb garanties aquesta obligació es fa necessari la creació d’un fons de solvència a curt termini, a constituir amb una declaració de no disponibilitat sobre el Romanent per Despeses Generals liquidat.
Com a criteri per determinar d’una forma objectiva l’import necessari d’aquest fons de solvència, és recomanable acotar el marge del mateix basant-nos en dues dades derivades de la liquidació:
Els pendents de cobrament dels capítols 1, 2 i 3, tant de pressupost corrent com d’exercicis tancats, no coberts per la provisió per insolvències o de dubtós cobrament.
L’import dels pendents de pagament del pressupost, minorats pels Fons Líquids.
Els valors obtinguts en la liquidació de cada entitat, i l’import del Fons de Solvència que es considera adient són:
Entitat
Valor superior: 1.319.579
Valor Inferior: -1.266.644
Fons de Solvència Aj. Sant Climent Llobregat 1.319.579
<Compromisos a càrrec del Romanent per Despeses Generals
Els romanents de despesa que es deriven de la liquidació generen una necessitat de finançament per la seva incorporació al pressupost vigent, que ha d’anar a càrrec del Romanent per Despeses Generals:
Ajuntament de Sant Climent de Llobregat
Import de la despesa a incorporar 58.179
Finançament amb compromisos d’ingrés a incorporar 0
Finançament amb l’excés de finançament afectat 0
Necessitat de Finançament dels romanents 58.179
De la liquidació del pressupost es desprenen uns Romanents per Despeses Generals que cal destinar de forma prioritària a finançar les necessitats de finançament dels romanents de despesa i assegurar el reconeixement extrajudicial de crèdit de les despeses pendents d’aplicar existents en el moment de la liquidació.
Entitat
Romanent per Despeses general: 818.988
Necessitat de Finançament de la incorporació de Romanents: 58.179
Necessari pel Reconeixement extrajudicial de crèdits 233.024
Romanent no compromès Aj. St. Climent Llob. 527.785
Les entitats on els Romanents per Despeses Generals és negatiu o insuficient per atendre aquestes dues necessitats, caldrà l’aplicació de l’article 193 del RDL 2/2004 de text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.
Dels imports restants del Romanent, es procedeix, si l’import ho permet, a declarar no disponible els imports necessaris de Fons de Solvència, deixant la resta als efectes de l’article 32 de la LOEPSF.
Obligació de reduir deute
La llei orgànica 2/2012 determina obligacions de reduir deute en dos articles:
A l’article 12, punt 5 especifica que “Els ingressos que s’obtinguin per sobre del previst es destinaran íntegrament a reduir el nivell de deute públic”.
A l’article 32, on diu “Cas que la liquidació pressupostària se situï en superàvit, aquest es destinarà, a l'Estat, comunitats autònomes, i corporacions locals, a reduir l'endeutament net.”
L’article 12.5 exigeix destinar els majors ingressos a reduir deute públic. Al llarg de l’exercici, no s’ha utilitzat com font de finançament de les modificacions de crèdits els majors ingressos, llevat del cas exceptuat en aquest article de les subvencions procedents d’altres administracions públiques per finançar la despesa a la que és finalista. Aquesta no utilització provoca que aquests majors ingressos generin uns fons no gastats, degut a que no estaven previstos i augmentin, per tant, el Romanent per Despeses Generals.
El Departament d’Economia i Coneixement, en les funcions de la Tutela Financera a Catalunya, referida al Destí del superàvit esmentat al citat article 32 ha publicat, en versió actualitzada el passat 9 de gener de 2013, una Nota Informativa sobre els procediment de Tutela dins del règim de la LOEPSF. En l’apartat de Destí dels ingressos superiors als previstos i del superàvit especifica que:
“En el supòsit que la liquidació pressupostària de l’exercici de 2012 i següents se situï en superàvit, aquest s’ha de destinar, en funció dels recursos líquids disponibles, a reduir l’endeutament en termes nets, efectuant la seva aplicació a la disminució del passiu financer. Per a aquesta finalitat, s’han de tenir en compte els criteris següents:
En el cas de liquidació del pressupost amb romanent de tresoreria per a despeses generals de signe negatiu o que existeixin obligacions pendents d’aplicar al pressupost, els recursos addicionals disponibles s’han de destinar amb caràcter prioritari a l’absorció del dèficit esmentat.
En el cas de liquidació del pressupost amb romanent de tresoreria per a despeses generals de signe positiu per un import inferior al necessari per garantir el termini de pagament de les obligacions previst a la Llei 15/2010, de 5 de juliol, els recursos addicionals disponibles s’han de destinar amb caràcter prioritari al compliment del termini de pagament esmentat.
Els ens locals que es puguin endeutar poden destinar el superàvit al finançament d’inversions per reduir l’apel•lació a nou endeutament.”
Es considera que amb creació del Fons de Solvència es dona compliment a l’anterior Nota Informativa.
La Disposició Final 74 de la Llei 12/2012 de Pressupostos Generals de l’Estat per 2013, diu “Durant l'any 2013, el Govern, previ acord amb les associacions d'entitats locals més representatives i informe de la Comissió Nacional d'Administració Local, promourà la modificació de l'article 32 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, amb la finalitat de determinar i desenvolupar les condicions per possibilitar la destinació finalista del superàvit pressupostari de les entitats locals”.
Donada la situació especial d’aquest article 32, no derogat, però pendent de modificar-se, per la resta del Romanent no utilitzat 527.875 euros, es proposa la seva reserva mentre no es concreti el compromís del Govern Central sobre el redactat de l’article 32, donat que al no estar derogat, el nou redactat pot afectar a aquest Romanent.
I perquè així consti es signa el present informe a Sant Climent de Llobregat el dia 12 de març de 2013.
Enric Pardo Matas
Tresorer Municipal
Cap de l'Àrea d'hisenda i Pressupostos
Ajuntament de Sant Climent de Llobregat
Documents de la notícia:
22/03/2013
Una quinzena d'alcaldes, entre els que estava l'Isidre Sierra i Fusté alcalde de Sant Climent de Llobregat, així com representants de la resta d'ajuntaments en què Aigües de Barcelona és present i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona han signat aquest migdia el Protocol per a una aplicació eficient del Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar, a partir del qual els seus Serveis Socials determinaran els destinataris de les ajudes complementàries del Fons de Solidaritat.
"El nostre compromís amb les persones és permanent, forma part de la nostra manera de ser", ha indicat el president executiu d'Agbar, Àngel Simon, qui ha anunciat que Agbar dedicarà cada 22 de març, coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, a remarcar les accions de compromís social de la companyia, "eix central d'Agbar juntament amb la innovació i el coneixement.".
El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar es va presentar fa un any per contribuir a la inclusió social dels més desfavorits. Des de la seva posada en funcionament, s'han atorgat més de 1.300 ajudes, que beneficien més de 5.000 persones. Mitjançant aquest acord amb els Ajuntaments de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, es preveu que la cobertura del Fons de Solidaritat arribi a 6.000 llars (unes 25.000 persones) a finals de 2013.
L'alcalde, Isidre Sierra i Fusté, a agraït personalment al President d'AGBAR, Angel Simon, la seva implicació amb el compromís amb les persones. Com a exemple aquesta setmana s'han otorgat dos ajuts a Sant Climent.
Col·laboració amb Càritas
L'acord d'avui se suma al conveni de col·laboració signat el mes passat amb Càritas per bonificar el servei de l'aigua a les persones ateses per aquesta entitat i a les famílies residents als seus habitatges de lloguer social. L'inici d'aquesta col·laboració "ha permès doblar el nombre d'ajudes concedides en poc més d'un mes", segons ha indicat el director d'Aigües de Barcelona, Ignacio Escudero.
En referència al Fons de Solidaritat, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglá, ha reclamat "mirar-se en el mirall d'Agbar" per impulsar que "cap família que ho necessita es quedi sense aigua". Càritas ha multiplicat per vuit el nombre d'ajudes destinades a sufragar els rebuts de llum, aigua i gas en els darrers cinc anys.
A més d'aquest Fons, que s'aplica als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona on Aigües de Barcelona i Sorea són presents, Agbar disposa de tarifes i fons socials que des de 2010 han beneficiat més de 38.000 famílies de localitats d'Espanya, Xile i Mèxic, i a les quals la companyia ha destinat més de 7 milions d'euros.
L'acte, en què també ha intervingut l'alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Antonio Balmón, també ha servit per presentar el conjunt d'accions que fan explícit el compromís social de la companyia amb el desenvolupament sostenible i l'atenció del benestar de les societats on Agbar és present, i a les quals destina 10 milions d'euros anuals.
Imatges de la notícia: